No té rumb ni troba la sendera.
Posa pedretes en un camp salvatge, però el vent i la tempesta se les emportaran.
Mira a l'horitzó i no en veu la línia.
Té força i voluntat.
Això la salva.
07/09/2008
15/04/2008
En un japonès, no amb un japonès
En un japonès, sola, no amb un japonès.
Molt inexperta ... amb els japonesos i amb bastonets per menjar.
A la taula del costat una parella. Ell, descaradament morbós. Ella, japo.
Ell mira com no me'n surto amb els bastonets i els fideus, que s'escapen. Li aguanto la mirada, deixo anar un migsomriure, més aviat un gest complaent.
Un dinar divertit, penso.
Es queda sol, la japo va al lavabo. Observa. És xafarder. Un alemany xafarder, no ho hagués dit mai!
L'incomodo perquè el miro i escric i escric i el miro fixament. Sense titubejar. És la meva revenja, per riure-se'n quan lluitava amb els fideus.
Molt inexperta ... amb els japonesos i amb bastonets per menjar.
A la taula del costat una parella. Ell, descaradament morbós. Ella, japo.
Ell mira com no me'n surto amb els bastonets i els fideus, que s'escapen. Li aguanto la mirada, deixo anar un migsomriure, més aviat un gest complaent.
Un dinar divertit, penso.
Es queda sol, la japo va al lavabo. Observa. És xafarder. Un alemany xafarder, no ho hagués dit mai!
L'incomodo perquè el miro i escric i escric i el miro fixament. Sense titubejar. És la meva revenja, per riure-se'n quan lluitava amb els fideus.
29/01/2008
Colors de desig
El mira als ulls, blau intens.
Es fixa amb els llavis, rojos i molsuts.
Li atreu la pell, bruna i tersa.
L'excita la llengua, rosada i llargueruda.
Es posarà morada.
Es fixa amb els llavis, rojos i molsuts.
Li atreu la pell, bruna i tersa.
L'excita la llengua, rosada i llargueruda.
Es posarà morada.
16/01/2008
Esgarrifances
No el coneix gaire, quasi gens.
Han parlat dos cops. Converses banals.
No està bo. És morbós.
Se li fa la boca aigua quan el percep prop.
Han parlat dos cops. Converses banals.
No està bo. És morbós.
Se li fa la boca aigua quan el percep prop.
31/12/2007
Xinxíns 2008
"Podem passar anys sense viure en absolut, i de cop, tota la nostra vida es concentra en només un instant" Oscar Wilde
27/12/2007
Destruint la innocencia
La vida és un trencaclosques i en una de les peces hi ha el tronc de Nadal.
Troncs que caguen llaminadures i que en caguen només un dia a l'any. La natura es desborda, la Nit de Nadal.
Què interessant la innocència!!!!!!! El millor és que ens l'emportem fins la mort.
Tronc de Nadal, caga torró, pixa vi blanc, si no cagues: cop de bastó. I tant si cagava com si no, cada cop bastonada més forta.
I quin empatx de llaminadures i quines rialles amb els fills dels amics. I apreníem a compartir i repartir. I el més llest s'emportava tres caramels a la boca...i un carxot de la mare, per golafre.
Ara no, ara el tronc caga regals, caga Barbies amb nom i cognom. I ja no es comparteix i ja no hi ha aquella il·lusió per veure si sortia un ou Kinder!!!
Ens estem destruint...
Troncs que caguen llaminadures i que en caguen només un dia a l'any. La natura es desborda, la Nit de Nadal.
Què interessant la innocència!!!!!!! El millor és que ens l'emportem fins la mort.
Tronc de Nadal, caga torró, pixa vi blanc, si no cagues: cop de bastó. I tant si cagava com si no, cada cop bastonada més forta.
I quin empatx de llaminadures i quines rialles amb els fills dels amics. I apreníem a compartir i repartir. I el més llest s'emportava tres caramels a la boca...i un carxot de la mare, per golafre.
Ara no, ara el tronc caga regals, caga Barbies amb nom i cognom. I ja no es comparteix i ja no hi ha aquella il·lusió per veure si sortia un ou Kinder!!!
Ens estem destruint...
09/12/2007
LA PAPERERA ES EL MIRALL
Treballar en cap de setmana hauria d'estar penat. Abans de marxar de la feina, reviso la paperera. És una bona manera de saber com estic emocionalment: dos botelles d'aigua (sempre Font Vella del manantial de Sacalm), la paperina d'un minipastís de llimona, una bossa de l'Open Cor -quina americanada!!!!!!!!, però a vegades imprescindible-, l'envoltori del Kinder Bueno, l'envoltori del miniCrunch -massa xocolata, nena!!!!-, una llauna de Coca-Cola mig plena, l'envoltori de l'ensalada i el dels spaghettis -va ser el meu dinar de dissabte- i una bossa de Fritos Matutano mig buida (em recorden la infància. La mare no me'n comprava però la mare del meu primer fillol, sí). Podia haver estat pitjor(la ingesta). Podria estar pitjor (jo).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
